Quan escoltem la frase "fer les Amèriques", ens arriba una imatge evocadora d'una època d'exploració i oportunitat, individus valents i determinats creuaven l'Atlàntic perseguint somnis i fortunes.
Tot i que aquesta expressió pot semblar familiar, què sabem realment sobre el seu significat profund, les seves repercussions i com va impactar al nostre país?
Aquest fenomen va afectar moltes regions d'Espanya, inclosa Catalunya, on els anomenats "indians" catalans van jugar un paper signifcatiu. Entre aquestes terres, Calonge emergeix com un exemple especialment interessant, testimoni d'una història d'aventura i èxit.
Els Indians i la seva història
La història dels "indians" és un relat d'una migració massiva que va transcórrer des de mitjans dels segle XIX fins a mitjans del segle XX, amb destinació a l'altra banda de l'Atlàntic. Aquesta audaç aventura va tenir resultat variats: molts no van tornar i es van establir definitivament a Amèrica, alguns van tornar tan pobles com quan van marxar, i uns pocs van aconseguir l'anhelat somni d'arribar a ser rics i influents. Aquest darrer grup és el que comunament es coneix com els qui "van fer les Amèriques".
A Catalunya i altres regions espanyoles, molts individus van abraçar aquesta oportunitat, deixant enrere els seus origens per cercar una vida millor a terres americanes com; Cuba, Filipines i Puerto Rico. No obstant això, tot i la distància, molts d'ells no van oblidar les seves arrels i van retornar amb èxit i capital per transformar les seves localitats natals. L'arquitectura, les infraestructures i les influències culturals que van aportar encara són apreciables avui dia.
El Camí dels Indians Catalans: El Cas de Calonge i Sant Antoni
Un cas que il·lustra aquesta narrativa és el de Calonge i Sant Antoni. A finals del segle XVIII, diversos joves calongins van respondre a la crida de l'aventura ultramarina. Encisats per les possibilitats de prosperitat econòmica, van emprendre el viatge cap a les terres americanes, alguns establint-se definitivament, mentre que d'altres van tornar amb riqueses i influència.
Un d'aquest "indians" calongins destaca amb especial rellevància: Artur Mundent, un home amb arrels en una família acomodada de Sant Antoni. Les seves accions filantròpiques a Calonge i Barcelona el converteixen en el més generós dels "americanos" de Calonge. La seva influència es manifesta no només en la seva assistència a diverses obres de beneficència, sinó també en la seva contribució a la cultura local, com la creació d'un teatre i altres centres cívics.
L'Herència dels Indians
Al nostre encantador municipi, l'empremta dels "indians" roman viva i vibrant. Aquests homes valents i intrèpids que van deixar enrere les seves llars amb esperances d'èxit a ultramar han deixat una marca indeleble en aquest racó de Catalunya. A mesura que recorrem els carrers i llocs d'aquesta ciutat, podem identificar diversos elements que ens recorden el llegat dels "indians". Aquí teniu una llista d'alguns d'aquests elements notables, juntament amb una breu descripció de cadascún d'ells.
Campanar de l'Esglèsia Parroquial de Sant Martí - Una reforma finançada pels "indians" residents a L'Havana va contribuir a la restauració d'aquesta torre romànica al segle XIX, dotant-la d'un toc d'exotisme americà. S'ubica al Carrer de la Creu, 8.
Casa Vilar - Luis Vilar i Puig, un calongé que va fer fortuna a Cuba, va construir aquesta residència a la Plaça Major. La seva història està lligada a la beneficència i la millora de la comunitat. La trobem a la Plaça Major, 1.
Casa Pagès - Josep Pagès i Valmaña, un barber i cirurgià menor a Marianao, Cuba, va contribuir a l'educació i la millora dels recursos locals a través de la Fundació Carmelita de la Caritat i els Germans de la Doctrina Cristiana, al Carrer de la Barceloneta, 2.
Cal Monjo - Els germans Pallimonjo van fer fortuna a Lagunillas i van contribuir al desenvolupament de Cárdenas, Cuba. El retorn de Joan Pallimonjo va marcar un exemple del somni "indiano". Carrer Pompeu Fabra, 3.
Casa Molla del Padró - Els germans Juan i Francisco Molla van fundar una societat comercial a L'Havana, demostrant un fort sentiment d'identitat catalana i contribuint a l'enriquiment cultural i econòmi. Carrer de la Creu, 20.
Ajuntament (Antic Col·legi) - Dominga Juera va impulsar la creació d'escoles i va donar suport al desenvolupament local. Avui aquest edifici històric continua sent un centre de la comunitat.
Cementiri - Amb elements simbòlics cubans, aquest cementiri recorda l'època decimonònica de Cuba i l'influència dels "Indians" Calongins.
Bust d'Artur Mundet - Artur Mundet va jugar un paper crucial en la construcció d'aquest teatre, que continua sent un centre cultural actiu per la comunitat.
Capella de la Verge del Carme - Fundada per Dominga Johera Patxot, aquesta capella i convent va tenir un paper vital en l'educació i la millora social a Calonge.
Amb aquest emocionant recorregut per les riqueses arquitectòniques i culturals de Calonge i Sant Antoni, podem apreciar plenament la influència i la contribució dels "Indians" en aquesta encantadora localitat catalana. Els seus somnis i èxits continuen sent una font d'inspiració i admiració en la seva terra natal.